Jo tampoc ho sabia. Aquest senyor va ser diputat del PSC-PSOE al Congrés de Diputats entre 2004 i 2008. Anava de número dos per Tarragona. És el de la foto. Si féssim una ràpida enquesta entre amics, coneguts i saludats ens sortiria un grau molt baix de notorietat del personatge.
Un diputat és, per definició, el representant del poble. Cal que els ciutadans el coneguin, en sàpiguen la fesomia i la feina que fa i, a l’inrevés, cal que el diputat conegui i estigui en contacte amb els ciutadans. El nostre sistema electoral i, per extensió, polític, no afavoreix aquest tipus de feed-back, i redueix el parlamentari a un buròcrata que obeeix maquinalment el que li ve imposat per la cúpula del partit que li ha asignat un lloc concret a la llista de candidats. És només un número, una màquina de votar.
Quina diferència amb la tradició anglosaxona, on cada candidat es treballa la seva comarca o el seu barri i, si resulta elegit, manté una oficina parlamentària durant la legislatura, té un sistema àgil i eficaç de recepció de demandes, queixes i necessitats de l’electorat, amb qui manté una fluïda relació i que li fiscalitza la feina fins l’últim minut.
Ens calen noves legislacions electorals als diferents àmbits, nacional, municipal i estatal, que afavoreixin una regeneració democràtica i donin sentit a l’acte de votar i ser representat a cada assemblea: sistemes mixtos que combinin les llistes actuals (proporcionalitat política) amb els districtes uninominals (proximitat popular), llistes obertes, processos oberts i democràtics en la confecció de llistes per part dels partits, etc. Quantes vegades ho haurem de reclamar encara?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!