Les aigües turbulentes

Notes telegràfiques l’endemà de les eleccions.

Important pèrdua de vots a ERC: és cert que una part ha anat al PSC-PSOE, però molts més a l’abstenció. Missatge molt clar al partit, que haurà de replantejar-se estratègia i manera de funcionar. De moment ha reaccionat amb una gran agilitat i en la direcció correcta: avançament del Congrés, per tal d’evitar que la situació interna es degradi més (o, posats a malpensar, potser per agafar més desprevingut el sector crític) i dimissió del conseller Puigcercós, que així deixa de compatibilitzar càrrecs públic i de partit (pràctica que, per cert, no segueixen de fa dècades partits tant seriosos com PNB i UDC).

Un altre missatge a ERC, en clau interna: s’ha perdut la representació justament a les dues circumscripcions on hi va haver enrenou a l’hora de confegir les llistes electorals. La militància potser no anava tant equivocada com va creure la direcció.

Pel que fa a la resta, alegrar-se perquè CiU conservi posicions (malgrat tot, els convergents són “dels nostres”) i lamentar-se del fracàs d’Unitat per les Illes i dels experiments valencians. Hi ha molts factors: bipolarització, vot útil, desànim de l’electorat (portem uns anys que Déu-n’hi-do…).

Em remeto a un post anterior: ara cal que tots plegats facin “foc nou”. No tornarà a haver-hi eleccions fins el novembre del 2010. Temps de sobre per posar a punt partits, plataformes i estratègies. Les idees ja hi són de fa temps: només fa falta sistematitzar-les, liderar-les i posar-les en pràctica.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!