El cas dels presumptes terroristes detinguts a Barcelona recentment, ha tornat a posar de manifest de quina manera es (des)informa una societat com la nostra. Entre declaracions de polítics (els que menys saben del tema són els que més en parlen) i el tractament que n’estan donant els mitjans de comunicació, àvids de carn fresca, els catalanets de carrer com vosaltres o jo no sabem, a hores d’ara, si hem d’anar a dormir tranquils i feliços o bé amb la por al cos. Que si era un grup radical, que si eren només uns pastissers, que si només se’ls va intervenir una substància innòcua, que si volien atemptar el dissabte passat, que si no hi ha perill seriós, que si hi ha la mateixa preocupació que a Madrid, Milà o Londres…
Tot plegat, l’únic que aconsegueix aquesta embolicada de troca és que ens sentim tractats, una vegada més, com uns menors d’edat, indignes de tenir una democràcia com Déu mana. La propera nit electoral (el 9 de març, per si algú se n’ha oblidat) es tornaran a sentir les argumentacions més inversemblants per tractar d’explicar la "preocupant" abstenció.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!