Les aigües turbulentes

Parlava ahir de la tendència, d’altra banda prou coneguda, d’anar abandonant aquells aspectes nadalencs més lligats a la religió o a la tradició (les seves raons de ser), mentre hi ha un gran interès en mantenir i incrementar-ne els aspectes més materials.

Avui hi ha hagut l’aperitiu de Nadal al lloc on treballo (nosaltres, per sort, no fem dinar ni sopar). Per cert, un aperitiu abundós i molt ben preparat. Hem sabut que era de Nadal gràcies a dos detalls: un, perquè el cap ens ha adreçat unes paraules desitjant unes bones festes a tot el personal (gràcies, Àngel, igualment), i dos, perquè les tovalles de paper lluïen unes estrelletes. Cap altre indici de festes: tot tenia un aire de "toca fer l’aperitiu" (i qui diu l’aperitiu, diu el sopar, el regal, enviar felicitacions, comprar loteria…). Hem convertit les festes en una esma col·lectiva a partir del toc de corneta del sistema consumista, que ens recorda puntualment que s’acosten dates assenyalades.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!