Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

18 d'octubre de 2007
0 comentaris

“El orfanato”

La cosa va d’una dona que vol muntar una residència amb nois discapacitats a l’antic orfenat on ella havia passat la infantesa. La trama dóna per tota la faramalla típica de les pel·lícules de terror psicològic: casa antiga, golfes plenes de pols, tormentes, vent, nens misteriosos, cops de porta, fenòmens inexplicables… Si les pel·lícules estiguessin emparentades, aquest film seria el germà petit de Los otros, d’Amenábar, i el nét de Psicosi, de Hitchcock. No és exactament de terror, però vaig sentir algun xiscle a la sala (plena totalment) ni tampoc és de sang i fetge, tot i que hi ha alguna escena desagradable, que no us explico.

A la pel·lícula surt la Montserrat Carulla, magnífica actriu des de molt abans de treballar en culebrots televisius, que garanteix la quota catalana d’un film que, potser, es farà un lloc a l’espectacle provincià que anualment organitzen a Los Angeles (els Oscar, per si algú no ho ha entès). També hi apareix la filla de Charlot, que cada dia s’assembla més a la Lola Gaos.

Consell: al crític no li agraden excessivament aquest tipus de pel·lícules, però reconeix que està ben feta i, cosa important, el ritme no decau en cap moment.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!