Les aigües turbulentes

Vés on et porti el cor, ens deia Susana Tamaro, i a mi el cor ja fa un any que em porta a Gran Canària. He aprofitat el pont del Pilar per anar-hi i heus aquí les quatre anotacions personals del viatge. Considereu aquests lliuraments una continuació del meu post del 25 de maig, corresponent a una estada anterior a la mateixa illa. 

En marxa. Tot viatge comença amb problemes, i aquest no pot ser una excepció. L’autobús cap a l’aeroport del Prat ha estat suprimit. Així, tal com sona. Sense avís previ, han modificat els horaris i jo, voluntariós usuari del transport públic, no he tingut més remei que agafar el cotxe (sí, tinc cotxe) per ser a temps a l’aeroport. Pel camí encara he hagut de fer benzina. Un usuari, que sembla que baixi de la Figuera, em pregunta si s’ha de pagar abans. Li dic que sí, i llavors afegeix:

– pero cómo sé yo cuánta gasolina quiero?

Ja us ho deia: si no ve de la Figuera, ve d’Arbeca.

Cues impressionants a l’aeroport, a facturació, als taxis, a tot arreu: és el primer de tres dies de festa, no ho oblidem. És hora de dinar i em menjo una diminuta porció de pizza freda, pagada a preu de caviar. Al quiosc no tenen ni l’Avui ni La Vanguardia, només premsa esportiva o imperial. Passo.

Pujo a l’avió i allí sí tenen premsa. La revista Iberia informa del 80è aniversari del primer vol Barcelona-Madrid. Llavors Barcelona sí debia comptar al mapa aeronàutic perquè era l’enllaç per volar de Madrid a Berlín. L’altra publicació que donen gratuïtament (sí, heu llegit bé) és Universal, un diari editat per la companyia aèria més interessant del que podria sospitar-se. M’assebento de les dades d’una enquesta espanyola, amb dues obvietats: la professió més mal considerada entre vint és la dels polítics (2,2 sobre 5) i el tema que suscita més interès són els esports (30 %). Aquesta és la radiografia del país que avui, 12 d’octubre, celebra la seva festa.

Repassada la premsa de bord, m’endinso en la lectura de La bogeria, de Narcís Oller, necessària pels meus estudis de filologia de la Universitat Oberta de Catalunya (necessària la lectura, no la bogeria). A punt d’aterrar l’avió, el comandant ens informa que la temperatura a Las Palmas és de 24 centímetres, però rectifica de seguida. Ens esperen els 24 graus centígrads, càlids i xafogosos de la capital canària.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!