Les aigües turbulentes

És com una deformació personal. Analitzo l’ús de les llengües en qualsevol rètol o escrit que veig. I la cosa dóna per molt. Fixeu-vos, per exemple, en el què han escrit avui a la pissarra instal·lada enfront del bar de sota casa (respecto la puntuació): "Futbol: 17 hrs. Barça vrs. Atletíco". Els nois que porten el bar (obert fa pocs dies, per cert) són argentins i hi ha un 99% de probabilitats per pensar que el rètol s’ha redactat conscientment en castellà. Doncs no senyor. Si us hi fixeu, està en català (Futbol, sense accent) i en llatí (vrs., és a dir, l’abreviatura del versus, de freqüent ús anglosaxó). La resta són noms propis. El castellà, en sentit estricte, no figura enlloc.

Poc es poden imaginar els meus veïns argentins que, inconscientment, han contribuït una miqueeeeeeeeeeeeeta a la normalització de la nostra llengua, ni que sigui per un sol dia.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!