Les aigües turbulentes

Jaume Renyer, company de bloc a Vilaweb, va fer ahir una conferència a l’Aleixar amb motiu de l’Onze de Setembre. Títol, "Formes de vida i identitat nacional catalana". Contingut, una reflexió sobre diversos temes sòcio-polítics d’actualitat.

Donat que ens trobem en plena efervescència del què som, el què volem ser i com hi volem arribar, m’he animat a obtenir-ne el text complert i a extreure’n els punts que m’han semblat més interessants.

Comença l’amic Renyer citant dos filòsofs catalans, en Ferrater Mora i en Josep Maria Terricabras. Aquest reivindica el concepte de "fraternitat", entesa com a relació entre els membres d’una mateixa comunitat nacional, com a expressió igualitària, enfront de l’individualisme defensiu dels ciutadans. De Ferrater destaca la "continuïtat" com a forma de vida catalana, que comporta el compromís ètic de cadascú de contribuir en l’esfera d’actuació personal a la pervivència col·lectiva.

Un valor a recuperar és el treball, entès com a deure moral. El treball i l’aprenentatge continuat haurien de ser les bases de la realització del projecte personal de cadascú, davant l’enriquiment i la competitivitat sense escrúpols.

Després de detenir-se en les tres actituds davant la nació com a comunitat (la conservadora, la innovadora i l’absentista), recorda que hi ha prous referents intel·lectuals per modernitzar el discurs del catalanisme per tal de compatibilitzar catalanitat i realitat multicultural i perquè les diferents opcions partidistes en facin l’adaptació. Per connectar referents intel·lectuals i polítics, prou dissociats, ha nascut el Centre d’Estudis Sobiranistes.

Entra en la qüestió de les polítiques de gestió de la interculturalitat, que hauria de passar pel reconeixement de les agrupacions ètnico-religioses, el foment de líders civils i el manteniment de llurs vincles i el reconeixement de determinats drets culturals i lingüístics.

Finalment, per mi la part més interessant de l’exposició, parla de les diferents cares de l’anticatalanisme. El que perpetra l’estat a partir de decisions judicials, planificant infraestructures o consolidant mecanismes d’adhesió mitjançant l’escola, els mitjans de comunicació o la mateixa administració. Hi ha una banalització anticatalanista, sostinguda per determinada historiografia, que ha reduït el catalanisme a la defensa d’uns interessos de la burgesia i que ha tingut interès en separar la qüestió nacional de la qüestió social. Per últim, hi ha un nou anticatalanisme que defensa el cosmopolitisme i la confusió d’identitats, que considera el catalanisme més un estorb que una altra cosa i que es propaga quotidianament pels mitjans de comunicació. Per exemples d’aìxò ja no cal citar el llibre de Víctor Alexandre TV3 a traïció: n’hi ha prou en reflexionar sobre el tractament mediàtic que rep el catalaníssim corredor Alonso a la mateixa cadena.

Idees i argumentacions prou interessants per anar bastint el debat i perfilant la ruta que el país necessita de cara als propers i decisius anys.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!