Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

3 de juliol de 2007
0 comentaris

Cartes a ERC: Carretero ensenya les seves

Em reincorporo al bloc després d’un cap de setmana fora de la Península amb un altre dels esdeveniments que ha protagonitzat Esquerra aquests darrers dies. Es tracta de la presentació en societat del corrent "Reagrupament.Cat". He llegit fil per randa el discurs del seu principal promotor, Joan Carretero, i com en el cas de la conferència de Puigcercós, en faig també una apressada síntesi.

Fa un ràpid resum a la història política més recent del nostre país: salt electoral d’ERC, formació del primer tripartit, elaboració del nou estatut… i esmenta les dues decisions estratègiques del partit que han desembocat en l’aparició de R.Cat: la ràpida formació del segon govern tripartit (amb les peculiars propostes partidistes: calçotada, "desconnexió") i la permanent i acrítica aliança amb el PSOE a les Corts espanyoles.

Parla de la formació del corrent dins Esquerra, al qual volen com a força principal, hegemònica i decisiva, que porti Catalunya cap a la seva sobirania, però una Catalunya lliure, no pura, en evident referència a les paraules de Puigcercós.

Proposa algunes mesures internes de caràcter organitzatiu per evitar la creixent professionalització del partit (incompatibilitat de càrrecs, limitació de mandats, un terç de la permanent sense càrrecs polítics, assemblees regionals anuals), reclama que l’eix nacional prevalgui sobre l’eix dreta-esquerra, crida als ex-votants perquè tornin a veure en ERC un referent i, per últim, advoca per un relleu en l’actual direcció política.

Finalment, fa una llarga relació de propostes a la ciutadania, a manera de línies programàtiques: alliberament nacional com a estat integrat a Europa; societat basada en el treball, l’esforç, el mèrit i la capacitat; justícia social i igualitària compatible amb una reducció del nombre de persones dependents; garantia d’ús, ensenyament i difusió del català i proclamació expressa de la politització de la llengua (aquí les al·lusions són per Carod); exigència del concert econòmic, acabar amb l’espoli fiscal i transferència immediata de les inversions que, estatut en mà, corresponen a Catalunya; seguretat de persones i béns, a la vegada que es vetlla pel prestigi de la policia; dret a un habitatge digne; el millor ensenyament possible, amb igualtat d’oportunitats, no de resultats, i educació responsabilitat de tota la societat; fer front a la immigració amb propostes clares allunyades de la correcció política (drets i deures ciutadans condicionats a la plena integració); treballar per una Catalunya productiva, eficient, competitiva, que inverteixi en infraestructures, comunicació, recerca, desenvolupament i innovació.

En faig un balanç idèntic a la conferència del conseller de Governació: plantejament que entra bé, però que cal analitzar amb més detall i, en tot cas, caldria veure com s’harmonitza amb el dia a dia gubernamental. Reagrupament.Cat basa la seva argumentació en dir que l’actual direcció ha fracassat en la seva estratègia, però el nou corrent, més que proposar una de nova, acut a grans principis i a proclames essencialistes, que els capitostos del partit ja s’han afanyat a denunciar.

Segueixo amb interès aquestes manifestacions de discrepàncies dins d’ERC (Carretero, Uriel, les JERC) pel que tenen de saludable confrontació d’idees i espero que no esdevinguin amb el temps bàndols irreconciliables que condueixin a escissions, "especialitat de la casa" independentista catalana. Si això passés, més d’un riuria molt a gust.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!