Les aigües turbulentes

Avui, mentre esmorzava a una cafeteria de Tarragona, he pogut comprovar de primera mà com funciona en el nostre país la seguretat laboral, tema sempre d’actualitat. En una obra propera, un treballador enfilat dalt d’una alta escala i fent una soldadura; comencem a fer llista de les mesures de seguretat que NO complia? Ni arnès, ni casc, ni pantalla de protecció visual… Per cert, fumava, i crec que tampoc ho podia fer malgrat estar a l’exterior.

De qui seria responsabilitat si el noi hagués pres mal? Doncs com la grossa de Nadal, està molt repartida. Tothom té un trosset de pastís: l’administració, per no dedicar-hi prou recursos (i els que té els dedica a campanyes fora de lloc), els empresaris, perquè la pela és la pela (oblidant que a llarg termini la prevenció és una bona inversió) i els sindicats, especialistes en treure’s les puces de sobre (quan en definitiva el primer que no compleix les normes ni les exigeix és el propi treballador). No s’exigeix, no es fa cumplir, no es denuncia… És un cercle viciós molt ben engreixat que no para de girar i que anualment ens serveix les fatídiques estadístiques de treballadors morts o malferits, al costat de les no menys temudes xifres de víctimes per violència domèstica o a la carretera.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!