Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

1 de juny de 2007
0 comentaris

Abstenció (1): tant costa anar a votar?

Em sumo a l’allau d’opinadors professionals i amateurs que pontifiquen sobre l’alta abstenció de les darreres eleccions municipals, i ho faré en fascicles, com el Planeta Agostini. És lloc comú encolomar als polítics el fet que els ciutadans no acudeixin a les urnes en la proporció esperable. Discrepo en part: com a mínim hi ha dos responsables més: els mitjans de comunicació i els propis ciutadans. Parlem d’aquests darrers.

Es tendeix a explicar l’abstenció per factors com la meteorologia o el fet de ser un dia festiu i per tant ociós. Tot i les ganes que es puguin tenir d’anar a la platja, al camp o a no fer res, tant costa anar a votar? Semblaria que és una proesa insuperable pel ciutadà normal i corrent, però no: tenim el col·legi electoral pràcticament al costat de casa, els partits ens envien les paperetes i els sobres al domicili, no cal fer grans cues, disposem d’onze hores (onze!) per exercir aquest senzill dret… Jo em pregunto: quan es diu que la gent no vota perquè prefereix la platja, és que s’estan onze hores entre anar, espatarrar-se a la sorra i tornar a casa? Però no havíem quedat que prendre el sol és dolent per la pell? O és que els catalans tenim la platja a 800 km. com els madrilenys?

Per tant, per dificultats no serà: el procediment és molt senzill, fa trenta anys que es fa de la mateixa manera, en la majoria d’eleccions no cal marcar creuetes i hi ha una sola urna… Però no, el ciutadà, en ús del seu legítim dret a votar o no, opta per això darrer, en la confiança que ningú li ho retraurà i en el convenciment de que l’opinió pública té els culpables molt ben identificats: els pèrfids polítics que són uns aprofitats, uns corruptes, que no s’ocupen dels problemes de la gent i que, en definitiva, són tots iguals.

Després seria el moment de recordar allò de "si no has votat, no et pots queixar". Savi principi. No s’arriba a saber mai quants dels que es queixen per qualsevol mitjà i pels temes més diversos (habitatge, túnels de tren, inseguretat…) han anat prèviament a votar i contribuir així a impedir que ocupi el poder l’alcalde contra el qual protesten.

Un últim apunt de caire ètic. Votar periòdicament en condicions lliures és un privilegi que no tenen mils de milions de persones al món. Nosaltres mateixos no ho vam poder fer fins fa 31 anys. Prendre’s la molèstia d’acostar-se al col·legi i votar el que sigui (A, B o en blanc) constitueix un deure cívic, i no fer-ho, una falta de consideració envers aquella part de la humanitat privada de llibertat.

Demà, segona entrega.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!