Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

25 de maig de 2007
0 comentaris

El Rocío, des del balcó

Volia parlar de la campanya electoral, que afortunadament avui s’acaba, però en tinc tan poques ganes com de tirar-me del balcó.

I, justament sortint al balcó (no per tirar-me, és clar), m’ha vingut la inspiració: pel costat de casa passava una llarga processó de carros i de persones amb vestits acolorits. Ha resultat ser el Rocío: a Tarragona, amb una important colònia andalusa, se celebra el Rocío.

És un tema que admet més d’una lectura. Vagi per endavant el meu respecte per qualsevol manifestació, més si és de signe tradicional i popular. El que no em convenç tant, i amb això crec coincidir amb una opinió molt estesa, és que calgui donar a aquests esdeveniments la importància que no tenen. Passa igual amb la Feria de Abril. No deixa de ser una pàl·lida imitació de la de Sevilla, i la que es fa a Tarragona encara és més pàl·lida respecte a la de Barcelona. El sentit primigeni d’aquestes festes (reviure-les a partir de l’enyorança per una terra i una societat llunyanes) es desvirtua any rera any: no crec que la majoria de dones que avui desfilaven per davant de casa amb les seves vistoses faralaes fossin andaluses de neixement, sinó catalanes de primera o segona generació. Unes catalanes i catalans de procedència andalusa no satisfactòriament integrats del tot, per dir-ho en termes amorosits. Sobre la qüestió, complexa, delicada, polièdrica, n’ha parlat la Patricia Gabancho en el seu exitós darrer llibre.

Com cada maig, un sector de la nostra societat va picant de mans en honor de la Blanca Paloma, orgullosa d’una tradició però també no contribuint de cap manera a la cultura catalana (només cal veure els cartells de la festa, per cert amb suport institucional: endevineu en quina llengua estan redactats?). I mentre ho fan, va arribant a les nostres terres altres persones, de cultures més diferents i costums a priori més dificultosos d’assumir. Tornarem a caure en els errors d’una integració deficient o mal resolta?

De moment els polítics posen el seu gra de sorra en la "solució" del problema: el candidat a l’alcaldia de Tarragona per Iniciativa ha proposat convertir l’edifici del Banc d’Espanya en una mesquita. No consta de què era el carajillo que es va prendre abans de dir-ho, però de seguida va rectificar. Qui no ha rectificat és el Partit Popular de Badalona i el seu DVD, de contingut nefast.

Veieu com he acabat parlant de la campanya electoral?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!