Les aigües turbulentes

Acabo avui la meva sèrie sobre les vigílies electorals a la meva ciutat d’adopció. Podria parlar de molts temes (infraestructures, l’aparcament, la façana marítima dels collons…) però una barreja de desconeixement dels temes i de desgana m’impedeixen fer-ho.

Els comicis, en tot cas, prometen ser d’infart, com es diu vulgarment. Vegeu si no: el relleu de l’alcalde Nadal pel gris candidat Joan Aregio, l’expectativa d’un govern d’esquerres, la presència de noves llistes significatives (tres com a mínim: la dels Ciudadanos de segunda, la que encapçala la Tacones Lejanos i una llista dels barris sospitosament molt promocionada…). La Casa Gran és gran, però només té vint-i-set regidors: massa culs per tan poques cadires.

No sé quin serà el resultat, però tal i com vaig manifestar al primer lliurament d’aquesta sèrie, aposto pel canvi liderat pel Pep Fèlix Ballesteros (PSC) i el Sergi de los Ríos (ERC). Espero que tota la il·lusió que concitarà al principi, si arriba al govern, no es transformi ben aviat en un tripartit decebedor. Tarragona, ciutat que no es distingeix precisament per un gran entusiasme en la seva vida col·lectiva, no s’ho mereixeria.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!