Les aigües turbulentes

Avui he estat a Calafell, una de les moltes poblacions que celebren la Pasqua amb les Caramelles. Qui pensi que es tracta d’una tradició carrinclona i periclitada va errat: és més viva que mai i a la població on les he presenciat ens han sorprès interpretant un swing. El moviment caramellaire ha evolucionat, integra homes i dones, sense discriminacions -i sense paritats ridícules-, incorpora estils musicals diferents… i alhora es manté fidel a unes formes (les barratines dels cantants, la cistella pidolaire -ara volen calerons, res d’ous-…).

He aprofitat per fer una visita al castell de Calafell, previ pagament de 3,16 ?, amb dret a magnífiques vistes sobre la contrada. El temps radiant hi ajudava. Només algunes errades ortogràfiques en els rètols informatius han espatllat una mica la jornada. Errades en català, és clar; els textos en castellà sí eren correctes. Em pregunto si fa mil anys, quan es va construir la fortalesa, això hagués passat. La visita turística s’ha completat amb un passeig pel centre del poble, amb els seus carrers antics i tranquils.

A l’acabar el concert de Caramelles, el director ha desitjat a tot el públic una bona Pasqua. Bona Pasqua!, dit en un to optimista que ja comencava a enyorar. Jo també desitjo una bona Pasqua a tots els meus lectors.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!