Prosegueixo la meva particular volada de coloms sobre la ciutat de Tarragona i les seves expectatives de cara a les eleccions locals del maig. Parlem avui de cultura.
La ciutat ha estat governada en els darrers anys per un ajuntament que s’ha dedicat a frenar projectes d’envergadura cultural en espais emblemàtics, sempre amb el rerefons, ja ho vaig dir, de l’enfrontament amb totes les altres administracions. És a dir, tenim els llocs, tenim els projectes, tenim les necessitats… però el primer interessat en teoria en dur-los endavant, l’excel·lentíssim, es fa (li interessa fer) el longuis.
La Tabacalera (que serà museu, diuen), l’antic dispensari de la Savinosa (que cau a trossos dia a dia), el Teatre Tarragona (que competeix amb la Sagrada Família en rapidesa constructiva), el sainet de la Chartreuse (que si l’escola d’idiomes, que si un centre-d’art-contemporani-o-no-sé-què), i anar sumant…
Pel que fa a les activitats culturals a la ciutat, s’ha de reconèixer que han millorat en qualitat i quantitat els darrers anys (només cal veure la revista Públics per comprovar-ho), però hi sobra dirigisme i hi falta espontaneïtat de la ciutadania.
D’altra banda, Tarragona es pot enorgullir de tenir una de les millors ofertes de cultura popular i tradicional de Catalunya (festes majors, seguici, concurs de castells) i això s’ha de potenciar. Massa vegades es cau en el cosmopolitisme o en el recurs fàcil al cantant peninsular de moda, a l’hora de programar esdeveniments populars.
En resum, la ciutat vol una oferta cultural atractiva, participativa, catalana, de qualitat… i segur que caldrien molts altres adjectius.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!