Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
L’escena del lendakari Ibarretxe anant a declarar al jutjat (per cert, no podia desplaçar-se el jutge a Ajuria Enea?) l’hem viscuda pràcticament en directe tot escoltant Els matins de Catalunya Ràdio. El presentador Antoni Bassas ha fet una detallada descripció de la notícia: com ha arribat el lendakari amb la seva esposa, com ha saludat un a un als membres del seu govern, com l’esperaven la resta d’autoritats d’Euskadi, com un nombrós públic li donava suport… Al final, un dels contertulians del programa, l’insubstituïble Salvador Cardús, no ha pogut reprimir aquesta resignada exclamació:
– Això és un país!
Se li ha entès tot. L’altre dia jo parlava de certs paral·lelismes (i diferències) en els duets Irlanda-Euskadi i Escòcia-Catalunya. Vet aquí una altra combinació que dóna lloc a moltes comparacions: Euskadi-Catalunya. Quin contrast entre les seves classes polítiques i les nostres, entre la seva fermesa com a poble i els nostres dubtes, entre la seva ambició i la nostra mediocritat. Sense comptar amb el delicat escenari de violència que han de patir.
S’ha parlat molt del complex d’inferioritat dels catalans respecte Euskadi, però no em negareu que una verdor d’enveja ens sobrevé quan sentim certes notícies procedents d’aquella estimada terra.
Allò sí que és un país. Gora Euskadi!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!