Les aigües turbulentes

Estic llegint el llibre de Víctor Alexandre TV3 a traïció. La tesi del treball, una mica reiterativa però molt ajustada a la realitat, és que el canal televisiu català s’està convertint lentament però inexorable en un instrument d’espanyolització. Això és fàcilment perceptible en els informatius i, potser, és la causa de la devallada de les seves audiències.

Malhauradament, no és només el tractament sobredimensionat que reben les notícies de caire ibèric. Són moltes més coses. No sé si recordeu els primers temps de TV3. Era un canal innovador, fresc, atractiu. Potser li faltava un punt de professionalitat i els recursos eren limitats: era una experiència nova, però el nivell de qualitat era sensiblement superior. Durant anys va ser considerada com "la nostra", una mica com de la família. La davallada però, ha estat notable. En aquest sentit, TV3 ens ha decebut com a espectadors i com a catalans.

La llista de greuges és llarga i s’hi barregen factors ideològics i empresarials: obsessió per l’audiència i caient en molts casos en la teleescombraria (alguns programes són botxornosos); model lingüístic deplorable (però qui ensenya a parlar als locutors???); presència embafadora de l’esport (o sigui del futbol, o sigui del Barça); centralisme barceloní, que ignora que hi ha vida Llobregat avall; influència evident del govern de torn, contradient les proclames d’independència i professionalitat; anuncis, anuncis i anuncis… i la relació podria continuar.

No tinc la solució, no em correspon tenir-la. Si no la troben els qui l’han de trobar, sé el que acabaré fent: prémer el botó vermell del meu comandament a distància i… a la merda tots els canals catalans i espanyols, públics i privats. I dedicar-me a llegir, escoltar música o fer l’amor… Oh! que bé!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!