Per què no ens tranquil·litzem una mica?

Han coincidit en l’actualitat estatal dos esdeveniments que han aconseguit crear enrenou mediàtic i social, contribuint així a fer que els temps que ens ha tocat viure siguin encara una mica més convulos. Les dues notícies van de conflictes entre maneres dispars de concebre la llibertat d’expressió, els sentiments religiosos, els posicionaments ideològics i els interessos socials.

La primera és el tour que intenta fer per l’estat, de moment amb obstacles, un autobús publicitari contra les noves polítiques de normalització de la transsexualitat des de la infància; ja se sap, allò de relacionar homes amb penis i dones amb vulva i sanseacabó. La patrocina una associació integrista catòlica d’incert finançament i fosques connexions. La pretensió d’aquesta gent està topant amb la resolta oposició dels municipis, d’ajuntament progressista tots ells, per on havia de passar la comitiva, que n’han prohibit la circulació invocant la legislació contra la discriminació LGTB.

La segona notícia és el rebombori que ha causat el guanyador del concurs de la Gala Drag de Las Palmas, amb una atrevida recreació de dues advocacions religioses catòliques (una marededéu i un crucificat). L’oposició a aquesta actuació ha estat encapçalada pel bisbe de la diòcesi que ha arribat a afirmar que quan la va contemplar va sentir més tristesa que el dia del tràgic accident de Spanair entre Madrid i Las Palmas (després ha retirat aquesta desafortunada comparació).

Les dues notes d’actualitat han generat els darrers dies, com s’ha pogut comprovar als mitjans de comunicació (no diguem a les xarxes), opinions enfrontades, airades protestes, sortides de to, amenaces d’accions judicials… en un context fortament maniqueu, intolerant i sectari.

N’hi ha per tant? La propaganda de l’autobús aquest dels penis i les vulves podrà ser (i ho és) anticientífica i reaccionària, però no acabo de veure on és el delicte “d’odi als transsexuals” que s’està brandant contra aquesta acció. Que és contraproduent i no ajuda gens a una problemàtica molt concreta (i fins ara poc coneguda) d’alguns infants, és de calaix, però ¿cal prohibir la seva lliure circulació per pobles i ciutats?

Passa igual amb el xou carnavalesc de la drag canària. És evident que haurà molestat a un sector de la població, a les seves creences religioses o els seus sentiments, però ¿cal confrontar-hi apassionades cartes episcopals o amenaces de querelles? Jo crec que no: la transgressió és part consubstancial del carnestoltes i aquest “passar-se de la ratlla” puntual pot ser contemplat amb una saludable mostra de tolerància. El número, per cert, estava molt ben treballat i era estèticament potent.

En ambdós casos s’ha posat en qüestió la llibertat d’expressió en nom d’unes idees, equivocades o no (cadascú pensa el què vol) defensades amb un excés d’intransigència o de possessió de la veritat absoluta. Per què no ens tranquil·litzem tots plegats? Per què no som més tolerants amb les maneres de dir i de fer dels altres?

[Imatge: www.laprovincia.es]

Un pensament a “Per què no ens tranquil·litzem una mica?

  1. Tolerància? Aquest concepte comporta que una part deixi “viure” a una altra part.
    Jo la contraposo al concepte de “respecte”: “Malgrat no ser partidari de les seves opinions, vostè té tot el dret de fer-les publiques i expresar-les amb total llibertat”.

    La histèria que s’ha muntat al voltant de l’autobus (que, per altra banda, diu el mateix que qualsevol diccionari) ha deixat enlaire les vergonyes de caire inquisitorial d’alguns que no fa pas tant cridaven “prohibit prohibir”; i els dubtosos fonaments d’algunes de les legislacions pretesament antiLGTBIfòbiques que cal buscar-los al “Fuero de los españoles” (on es deia de forma passiva però molt activament allò que “tothom és un delinqüent fins que no es demostri el contrari”.

    Pel que fa a l’altre espectacle (el de les drag queen), va ser una autèntica passada: com vostè molt bé diu (al meu parer, del tot subjectiu) estava molt ben treballat i era estèticament potent (independentment que trobo els drag queen massa excessius). Si algú veu trontollar la seva fe per aquests espectacles o per caricatures té un parell de problemas: el més important, que la seva fe està fonamentada sobre sorra, i que al més suau brill d’aire la seva fe trontolla; l’altre problema és com sortir-s’en del parany provocador on ha caigut.

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*