Antoni Soy

Eunomia

14 d'abril de 2009
0 comentaris

El finançament i ERC

En el diari Avui del dia de Pasqua, 12 d’abril de 2009, s’ha publicat aquest article que reprodueixo a continuació.

Aconseguir un bon model de finançament, que permeti uns bons resultats quantitatius, és fonamental per a ERC. I ho és perquè un bon model de finançament, que permeti reduir el dèficit fiscal del país, és una condició necessària, en primer lloc, per a que les empreses catalanes puguin ser més productives i puguin crear més riquesa i, per tant, per a que l’economia del país sigui més competitiva. I, en segon lloc, és una condició necessària també per a que els ciutadans i les ciutadanes del país puguin tenir més i millors serveis i puguem avançar cap a una societat del benestar moderna i avançada.

Tothom ja sap que l’objectiu final d’ERC és la independència i, per tant, que Catalunya disposi d’unes finances pròpies. Tothom sap també que l’objectiu d’ERC mentre Catalunya formi part de l’estat espanyol és el concert econòmic cooperatiu. Però, ara mateix, les “regles del joc” del model de finançament possible són les de l’Estatut retallat per l’acord Mas-Zapatero, però que va ser aprovat en referèndum. La nostra responsabilitat avui és, doncs, aconseguir el millor model de finançament possible en el marc d’aquestes “regles del joc”. És important recordar-ho, així com que ERC està en un govern de coalició en el que ni tant sols és la força majoritària, perquè hi ha comentaristes polítics o fins i tot militants, simpatitzants o votants del partit que a vegades semblen oblidar-ho. Hi ha unes “regles del joc” que són les del model de finançament aprovat a l’Estatut i ERC no té majoria, ni absoluta ni relativa, ni en vots ni en diputats i, per tant, ha de pactar.

Malgrat tot, algú es podia imaginar que a aquestes alçades de la partida el Govern de Catalunya s’hauria mantingut ferm i hauria dit per tres vegades –al juliol de 2008, al gener de 2009 i al març de 2009- que no acceptava la proposta de model de finançament del Govern espanyol perquè aquesta no complia l’Estatut? Amb sinceritat, algú s’ho esperava? Lògicament, no tot el mèrit és d’ERC en exclusiva, però no hi ha dubte que ERC hi ha tingut –i hi te- un paper decisiu i incontestable. El Govern de Catalunya ha mantingut la fermesa i no ha acceptat un mal acord de finançament que no complia l’Estatut, en una part molt important, perquè ERC forma part d’aquest Govern. O potser algú es pensa que, de la mateixa manera, amb un govern de CiU no s’hagués acceptat una rebaixa en el model de finançament per sota del que diu l’Estatut, a no ser que ERC també hagués format part del govern? De fet, CiU hi te la mà trencada en l’acceptació de rebaixes en uns models de finançament que finalment han donat resultats molt escarransits.

D’altra banda, desprès d’insistir molt, ERC ha aconseguit una altre cosa molt important. Concretament, que una part important de l’opinió pública, dels “stakeholders”, del mon professional, empresarial i sindical, i molta gent normal del país tinguem clar que ens hem de mantenir ferms en la negociació amb l’estat. I que per dignitat però també per pragmatisme –perquè un mal acord amb rebaixes no solucionaria els problemes del finançament ni a curt ni especialment a llarg termini- és millor que no hi hagi acord abans que acceptar un mal acord; i a continuar negociant fins que aconseguim un bon acord en el model i en els resultats quantitatius del finançament!. Aquestes idees, que ERC va ser la primera en plantejar i qui més ha insistit per difondre-les, han anat penetrant en una part important de la societat catalana i en les seves entitats i persones més representatives. I crec que això és també un gran èxit que ens ha d’enorgullir.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!