Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

26 d'octubre de 2016
3 comentaris

Això tampoc

S’està posant complicat ser catòlic. Ara l’Església es treu de la màniga una nova i insospitada restricció:  les cendres dels difunts no podran ser llençades al mar o guardades en una urna a casa, sinó que s’hauran de dipositar al cementiri o en un recinte equivalent. Dic que és complicat perquè sembla que la romana institució gaudeixi posant traves, limitacions o interdiccions en totes les esferes de la vida quotidiana sense que s’endevini un sòlid fonament ètic, lògic o pràctic. Potser bíblico-teològic, però no veig jo que la cosa hagi d’anar per aquí si el que es pretén és, m’imagino, fer arribar el missatge evangèlic a qui no el coneix i consolidar-lo a qui sí el segueix. Quan en el terreny afectivo-sexual l’església catòlica continua la seva lenta evolució a pas de tartana, entra en el del culte als morts amb una doctrina que només té part de sentit des d’un òptica sanitària. Efectivament, segons tinc entès, és prohibit tirar cendres mortuòries al bosc o al mar, per poètica o emotiva que pugui ser aquesta acció i per molt que respongui a una voluntat expressa del difunt en aquest sentit. Però que estigui prohibit tenir l’àvia o el tiet en una petita urna discretament col·locada en algun lloc noble de la casa (com feien els romans, per cert) ho trobo ben contradictori amb els valors que el cristianisme ha de transmetre. Concretament, el record als fidels difunts, que amb aquesta decisió vaticana quedaran oblidats al cementiri (algú hi va fora d’aquestes dates?), cosa que no passaria si ens els trobéssim a dalt d’un armari.

[Imatge: cementiri abandonat de Marmellar; foto: Enric Fontvila]

  1. Sr. Jordi Casadevall, amic,

    No intenti cercar cap motiu bíblico-teològic en les normes i doctrines de l’Església católica romana. (Qualsevol coincidència és pur atzar). La diferència entre el catolicisme romà i el cristianisme bíblic és que aquest darrer té la Bíblia com a máxima (i fins i tot, única) autoritat doctrinal; el catolicisme romà, per contra, té a la Tradició com a principal autoritat, i després, la Bíblia interpretada sota l’autoritat de la Tradició i la jerarquía eclesial mundana.
    Pel que fa a l’estat dels morts, la Bíblia és clara (Job 3:13; Eclesiastès 9:5, 6, 10; Joan 11:11 al 14, per exemple). La idea de la “inmortalitat de l’ànima” és una idea forània a la Bíblia: prové d’alguns filosofs grecs que posteriorment, a l’edat mitjana, l’Església católica (apostata) va incorporar al seu corpus doctrinal, juntament amb la idea d’un infern on Déu fa patir eternament als pecadors.

    No serè jo qui digui a l’Església católica romana el què ha de dir als seus feligresos, però deixi’m citar aquí un passatge de la Paraula de Déu:
    “Quan fan basarda les pujades
    i es té por de fer camí;
    mentre l’ametller floreix
    i la llagosta es fa pesada i esclata la tàpera,
    l’home se’n va al seu estatge etern
    i les ploraneres ja ronden pel carrer;
    abans no es trenqui el lligam de plata
    i s’esmicoli el gresol d’or;
    abans que s’esclafi el càntir a la Font
    i la corriola s’esberli dins el pou,
    i la pols torni a ser la terra que era
    i l’esperit torni a Déu, que el va donar”
    Eclesiastés 12:5-7 (Bíblia Evangèlica Catalana, “La Bíblia del 2000”).

    “I Jahveh-Déu formà l’home de la pols, del terreny, i insuflà en els seus narius l’alè de la vida: i l’home esdevingué una ànima vivent”
    Gènesi 2:7 (La Santa Bíblia, Societat Bíblica Trinitària).

    Atentament

    1. És de tota justícia esmentar l’autoria de la foto, i ja ho he corregit. Si us hi fixeu, tinc per norma fer-ho en tots els meus apunts (en aquest cas hi va haver un oblit), cosa que no acostuma a fer la resta de blocaires. Gràcies per l’observació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!