Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

6 de setembre de 2016
1 comentari

L’esport rei (i visca la república!)

Mig país angoixat per l’evolució del pubis del denominat “millor jugador del món” (de futbol, naturalment). Aquest era el punt de partida de l’interessant article d’ahir d’Antoni Puigverd a La Vanguardia on carregava contra la desproporcionada influència del futbol en tots els àmbits de la nostra societat, i que subscric sense canviar-hi una coma. Com si estigués coordinat amb aquest article, però m’imagino que no, un esquetx de la gala “Catalunya aixeca el teló” d’ahir nit es reafirmava en la idea a partir d’un plantejament ben original: què passaria si els informatius tractessin la cultura (en realitat el teatre, però també serveix) com tracten els esports? El resultat era ben il·lustratiu i ens conscienciava de com de ridícul pot arribar a ser el món esportiu quan rep una atenció desmesurada en relació amb el que, strictu sensu, és o hauria de ser: des de les incessant repeticions de cada jugada fins a les rodes de premsa, d’una plúmbia banalitat tant pel que fa a preguntes com a respostes.

Això no hi ha qui ho solucioni, em temo. El futbol continua envaint tota mena d’àmbits i si un dia és el focus d’interès d’un empresari xinès (que em fa l’efecte que sap tant de futbol com jo, a jutjar per la cara que fa), un altre és objecte de l’obertura d’una delegació ¡en ple Manhattan! (per interès comercial, segons l’innecessari aclariment del locutor televisiu). Faltava, però, la cirereta del pastís, i aquesta ha vingut amb la transcendental notícia de que Vallfogona de Riucorb dedicarà un carrer a Johan Cruyff. És un poblet de la Conca de Barberà, ha aclarit el mateix locutor. Ja té collons, amb perdó, que aquesta població sigui finalment coneguda pel catalanet de peu (llegiu barceloní, més aviat) gràcies als esplèndids cinc minuts que TV3 li ha dedicat avui, que no seran els primers ni els últims, i no per l’obra literària de Vicenç Garcia, el Rector de Vallfogona, el millor escriptor català del segle XVII que, ai las, no sabia xutar una pilota.

  1. En Vicenç Garcia, el Rector de Vallfogona, de ben segur que si s’hagués tenyit els cabells rossos, tampoc no en parlarien tant.
    Però de segur que si hagués estat Inquisidor General i -a sobre, per més inri- hagués sortit de l’armari, tindria varis llocs fixes a les tertulies de TV3 i a Catalunya Ràdio. Per lo menys, això l’hi ha passat a un polonès que, a l’hora de sortir de l’armari, parlava en català… i ara que té el cul llogat a les cadires de l’erari públic català, no diu una paraula en polac!

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!