Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

5 de setembre de 2016
0 comentaris

‘El elegido’

Abans de les maleses de l’empresari “català” Javier de la Rosa, l’única cosa que havíem fet els catalans és assassinar Trotski. Cada vegada que es parlava d’aquell transcendent fet històric, tothom recalcava que l’homicida del dirigent comunista era “català”. No sabem si aquesta obstinació en l’origen geogràfic d’una persona, que sempre s’obviava per a la resta de fets històrics, es deia com un compliment o, al contrari, com una crítica: tot estar en si considerem la desaparició de Lev Davidovich Bronstein com un fet positiu o negatiu per a la Humanitat, dilema que ens portaria a un debat que no correspon aquí.

Bé, tota aquesta introducció és per dir que d’aquest únic català de la història mundial, de nom Ramon Mercader, se n’ha estrenat una pel·lícula aquests dies. És espanyola, la signa Antonio Chavarrías i la protagonitza Alfonso Herrera, un xic amb una certa retirada a Antonio Banderas. Com va declarar el seu director, només va caldre dramatitzar alguns detalls de la trama perquè el guió ja estava escrit per la història. Un guió ben novel·lesc, barreja de triller, espionatge i drama, però estríctament històric. Resumint molt, i sense intenció de fer cap spoiler (d’altra banda innecessari, ja que es tracta d’uns fets ben coneguts), Ramon Mercader després de combatre a la guerra del 36 (aquella que en diuen civil) és reclutat i ensinistrat per la temible GPU stalinista per a un objectiu molt concret: liquidar Trotski, exiliat al Mèxic de Cárdenas. Per aconseguir-ho, adoptarà una nova personalitat amb la qual anirà tramant el seu acostament al dirigent rus fins aconseguir els seus objectius fent servir la mentida com a mètode i un piolet com a arma fatal. I tot animat per un fanatisme inculcat per la seva mare, la cubana Caridad del Río, a qui obeeix cegament.
Ben aconseguida l’ambientació dels diferents escenaris (el front de guerra espanyol, París, Rússia i Mèxic) i bones interpretacions dels actors, amb un petit paper a càrrec del català (aquest sí, de veritat) Roger Casamajó.
[Imatge: www.ecartelera.com]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!