Les aigües turbulentes

Quan la societat occidental ja començava a deixar enrere polèmiques sobre la conveniència, oportunitat, llibertat o tolerància d’anar nus o amb poca roba a les platges (recordem: que si top-less, que si platges nudistes, que si platges “tèxtils”, que si platges “familiars”…), herència d’una encara més llunyana època de moralitats, decències, censures i multes, previ ús de la cinta mètrica en cuixes i escots, ara resulta que el que està perseguit és anar massa tapat.

De moment el despropòsit ha fet acte de presència en alguns municipis costaners de la França mediterrània, governats per uns alcaldes conservadors que han prohibit l’ús del denominat burquini, aquesta estrafolària vestimenta que usen algunes dones musulmanes. Raons de la mesura? Diverses, i cap de plenament convincent a mon avis. Que atempten al principi de laïcitat (suposant que l’aital burquini sigui realment una peça usada amb motivacions religioses: què sabran ells?), quan hauria de prevaldre el principi de llibertat personal, com proclama en primera posició el trilema revolucionari francès. Que ho fan per raons d’higiene: hi podria estar d’acord però si realment s’anhelés la netedat i la pulcritud als llocs comuns, començant per les platges, se n’haurien de prohibir moltes, de coses. Finalment, s’addueix que l’ús d’aquesta mena d’hàbits de licra poden provocar altercats. El que provoca és una altra cosa.

Tot s’emmarca en el context actual de la possibilitat d’atemptats terroristes i en la desesperada necessitat (en part comprensible) de les autoritats de prendre qualsevol mesura per evitar-los. Bé, però prohibir aquests vestits, no provoca precisament l’efecte contrari? Què pensarà un musulmà quan comprovi que és objecte d’unes prohibicions ben peculiars i ineficaces? Sentir-se perseguit, quan no víctima de la societat on ha de viure i conviure. Al respecte, ja han sortit les inevitables i injustificades protestes d'”islamofòbia” per part d’alguns col·lectius defensors dels drets humans que només tenen capacitat de reacció enfront de determinats atacs a determinats col·lectius socials, obviant-ne completament d’altres. Parlant de protestes: les feministes, alguna cosa a dir al respecte?

Podem usar banyadors llargs, curts o, segons quins llocs, prescindir-ne, però ara resulta que no ens podem tapar tot el cos per motius político-higiènico-ideològics (per cert, si un home es posa burquini també el sancionaran? gran pregunta). Entre això, les ràdios, les pilotetes, els crios, la música dels xiringuitos, els gossos, les banderes vermelles i la manca de serveis, fruir de les platges és cada vegada més complicat.

[Imatge: www.tendenciasturismo.com]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!