Les aigües turbulentes

Si la lluna de mel (honeymoon) designa el viatge que emprenen dos casats de nou, el buddymoon designa també el viatge que fan dos amics que no tenen cap vincle sentimental. Més que amics, col·legues (la paraula amic està tant i tant degradada que ja no té el sentit primitiu de persona amb qui tens un fort vincle).

En realitat, de buddymoon sempre n’hi ha hagut, encara que no ho sabéssim. Els dos amics que feien una escapada a algun lloc, la parella sense lligams que exercien allò del “amb dret a llit”, els dos gais més o menys armaritzats que viatjaven ben lluny a exercir l’esmentat dret o les amigues de l’ànima que emprenien l’obligatori tour anual de fotos, postals i souvenirs.

Sí, sempre n’hi ha hagut, abans i després de la massificació del fenomen turístic, amb els seus vols barats i ofertes a l’abast de totes les butxaques, però precisament per això calia crear un segell nou, per distingir-se de la plebs. I així va néixer el buddymoon, practicat en un principi per gent amb “possibles” i popularitzat per les celebrities de cada temporada: actors, cantants, aristocràcia, futbolistes, gent sense ofici però sí (molt) benefici… Per descomptat, les destinacions d’aquesta gent no són la cantonada de casa sinó llocs ben llunyans i exòtics.

Una variant del buddymoon és el grup d’amics que acompanyen una parella en la seva lluna de mel. És curiós perquè, primitivament, la raó de ser de les llunes de mel era que els noucasats poguessin fruir del seu nou estat, sols, i crear les condicions més adequades per concebre ben aviat. Avui en dia, aquest buddymoon col·lectiu reflecteix l’evolució dels costums de les darreres dècades: els nuvis, que ja no necessiten experimentar una “primera nit de noces” com abans, no poden estar sols i els amics (dels dos sexes) els acompanyen en un peculiar “comiat de solters” després de passar per la vicaria o pel jutjat.

[Imatge: www.flightcentre.com.au]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!