Les aigües turbulentes

Sabeu el spinning, aquella bicicleta estàtica que permet fer exercici amb diferents intensitats al ritme de la música o d’un entrenador “canyero”? Bé doncs, l’inventor del spinning (resulta que això ho va inventar algú amb nom i cognoms) va idear també el kranking, la versió per exercitar no les cames sinó els braços. Es tracta d’un aparell amb una mena de pedals accionats amb les mans, per enfortir, m’imagino, el que tècnicament es denomina “tren superior” del cos (de cintura en avall és el “tren inferior”: ara entenc perquè es diu d’algú que “està com un tren”).

El fascinant món dels gimnasos i dels seus mil aparells mecànics o digitals, amb els quals millorar el cos (o aquesta és la intenció), dóna la benvinguda, doncs, a una nova baluerna més pròpia d’un anunci de teletienda. Veure gent fent anar l’aparell, dreta i donant voltes monòtonament a un pedal que té l’aspecte d’un tallador de fiambres, no deixa de tenir un punt còmic.

Còmic? Davant un nou aparell gimnàstic de nom anglosaxó, no s’hi val a riure, sobretot si ets dels primers en descobrir-lo i fer-lo servir… per anar corrents a explicar-ho a les amistats, que es moriran d’enveja.

[Imatge: www.newyorker.com]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!