Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
Aquesta lluna tan blanca
coronada d’un vel suau
porta secrets en sa falda
-davantal tibat i blau-.
Me la miro amb ulls d’ombra
que la nit em va guixant.
Si li parlo no m’escolta,
el meu terrat no és prou alt.
Em segueix amb sa lluor
i una nit trista i deserta
fent-me mofes de fredor
perquè estic sola i ho està ella.
Si em canta una cançó
que s’escolta a cau d’orella
jo no en sento gens el so
l’han recollit les estrelles.
Aquesta lluna tan blanca
ja no em parla del que veu
li han sortit taques al rostre
i encara l’envejo, vegeu!
En record de Teresa Rebull (1919-2015). La cançó “Aquesta lluna” és “una fantasia que vaig fer un dia que estava de bon humor”, tal i com li vaig sentir dir en directe a Prada de Conflent el 1983.
[Imatge: www.cancioneros.com]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!