Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
En ocasió del tràgic accident d’aviació d’aquest matí, a l’ínclita vicepresidenta del govern espanyol no se li ha acudit altra cosa que comptabilitzar els passatgers “amb cognom espanyol”. Segurament que en el seu subconscient més profund, en la intenció d’aquella bona dona (o així) era parlar de ciutadans de l’estat espanyol, àmbit de la seva competència, si Déu i el 27-S no li posen remei. Però no, li ha sortit aquell ramalazo no sé si dir-ne ètnic o xovinista, en tot cas ben poc post-modern, d’equiparar ciutadania, nacionalitat, cognom i, si es descuida, color de la pell. El fons de l’assumpte, és clar, és determinar si un cognom pot ser espanyol (entenent aquest adjectiu tant referit a l’estat com a una nació, si aquesta existeix, que seria motiu d’un altre debat) i, si ho és, com es destrien. Seria ben il·lustratiu saber com han elaborat l’apressada llista de “cognoms espanyols” minuts abans d’oferir la dada a la ciutadania: “Fernández, este sí, García, este también…”. Què deu haver passat si s’han trobat amb un “Goikoetxea” o un “Ferré”? Els comptabilitzaran com espanyols quan potser, ai las, pertanyen a persones d’Euskadi o Catalunya Nord? I si els Fernández o García son (perdó, eren, desgraciadament) sudamericans? La casuística, tot i que interessant, és prou complexa, com perquè tota una vicepresidenta del govern (que per cert es diu “Sáez de Santamaría”, cognoms racialment espanyols en l’imaginari de molts) s’abstingui de crear aquestes categories que, l’únic que han aconseguit per ara és la crucifixió, via xarxa social, de Quim Monzó i un tuit seu per part dels habituals indesitjables, aquests sí, indiscutiblement espanyols.
[Imatge: www.directe.cat]
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bach, Bosch, igual en alemany que en català; Torrens, Ros, igual en anglès que en català; i no diguem els innumerables cognoms iguals en català i en occità i francès….