Les aigües turbulentes

Només ha passat una hora des que el president Mas ha acabat el seu discurs en el qual ha presentat la seva personal proposta de full de ruta per als propers mesos. En aquest espai tan curt de temps (l’hora, vull dir) he tingut ocasió de fer una llambregada als tuits i d’escoltar una tertúlia (“L’illa de Robinson”, a El Punt-Avui TV) i les opinions majoritàries s’assemblen bastant a la meva: es poden resumir en la frase “és difícil oposar-se a aquesta proposta”.

Sense tenir cap necessitat de llançar floretes al president, he de reconèixer que m’ha agradat molt el discurs, en la forma i en el fons. M’ha plagut que hagi aclarit, des de la seva òptica, moltes de les incògnites del futur polític català que teníem els ciutadans de carrer: com?, quan?…

Una altra cosa és que acceptin l’envit tots els actors cridats a formar-ne part i aquí comencen els problemes. Era francament preocupant contemplar la cara de circumstàncies que feia Junqueras mentre escoltava com Mas desgranava el seu particular full de ruta. Es diria que aquest full de ruta en certa manera aixafa la guitarra als plans del de Sant Vicenç dels Horts. Veurem com reacciona en fred el seu partit i comprovarem fins a quin punt el seu independentisme (retòric sempre, sincer també, més o menys) està per sobre de les seves expectatives a curt termini. Gosarà dir “no” a integrar la seva gent en una gran llista independentista amb presència de personalitats de la societat civil? Gosarà dir “no” al que tota la ciutadania, de Carme Forcadell en avall, els estem demanant/exigint? Gosarà dir “no” a portar a la pràctica el que el seu cap de files suplicava no fa gaire a la ràdio, llàgrimes incloses?

Avui al Fòrum de Barcelona s’ha viscut una altra, l’enèsima, jornada històrica. Tot el who’s who mínimament compromès amb el futur de la nació corejant desacomplexadament i rítmica la paraula de les sis síl·labes. Però molt més que això: demanant unitat i altura de mires als qui més responsabilitat tenen en els temps a venir. Si les coses es fan ben fetes, perquè no, el Nadal de 2016 Catalunya serà independent. És un ideal i un objectiu que be valen unes renúncies momentànies.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!