Les aigües turbulentes

U. Potser ja hem passat el Rubicó. Dic potser. De la intervenció del conseller Homs sembla deduir-se una hàbil combinació de gosadia (“tot continua endavant, amb totes les conseqüències”) i de prudència (tot està molt ben lligat legalment, de ben segur, però s’ha fet el ronso per no confirmar que els col·legis es podran obrir amb normalitat diumenge). La famosa astúcia arturiana potser és això. En tot cas l’opinió pública nostrada i, molt més important, la internacional, no tenen dubtes al respecte: avante toda i tira milles.

Dos. Normalitat, aquest serà el gran objectiu d’un estat independent. Quan avui una periodista ha preguntat a Quim Arrufat si li sembla normal que a cinc dies hi hagi molts detalls logístics per solucionar, la resposta del diputat de la CUP ha estat antològica: “és que ni l’estat és normal, ni aquesta democràcia és normal, ni el PP és un partit normal…”. Ja té mèrit haver arribat fins aquí, amb tants i tants i tants entrebancs. Només per això ja caldria anar a votar.

Tres. I mentre el Tribunal Constitucional suspèn o anul·la totes les actuacions sobre el 9-N (amb efectes retroactius!) a una velocitat vertiginosa, queda inscrit al registre de partits polítics una cosa anomenada Amanecer Dorado, còpia celtibèrica de l’original grec. El govern espanyol i el Tribunal Constitucional, tan diligents a l’hora de prohibir que els catalans exercim la llibertat d’expressió (que això és en el fons el 9-N), creieu que mouran un dit per impedir la presència normal d’un partit notòriament feixista?

[Imatge: www.directe.cat]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!