Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

3 de novembre de 2014
0 comentaris

Falten 6 dies

U. Sembla ser que el PSC ens presentarà el 10 de novembre, és a dir the day after, una proposta “concreta” (sic) d’encaix federal amb Espanya. Però senyors socialistes, a aquestes altures de la pel·lícula, encara no heu entès que això és precisament el que ha estat fent Catalunya els darrers trenta anys amb el resultat de tots sabut? Quan gravareu al disc dur del vostre partit que qui ha de fer aquesta proposta “concreta” és el vostre alter ego/pare putatiu de nom PSOE?

Dos. Els dirigents de Podemos (o Podem?) a Catalunya, d’altra banda uns perfectes desconeguts, no són capaços de comprometre’s amb la consulta del proper diumenge. Un partit que s’omple la boca de democràcia, d’haver-se constituït de baix a dalt i de voler una manera diferent de fer política, no es mulla davant la manifestació més fenomenal de democràcia, participació popular i renovació de la política que s’ha vist a Catalunya les darreres dècades. Catalunya, Espanya, eleccions a sis mesos vista: aquests deuen ser els problemes.

Tres. Sembla que algú ha decidit que el proper diumenge cal superar la xifra de dos milions de votants (perdó, de participants). Avui un mitjà aconsella que anem amb compte a l’hora d’engrescar-se massa amb aquest objectiu. Hi estic d’acord. Els dies anteriors a la darrera manifestació de l’Onze de Setembre (la de la V barcelonina) també es va insistir, com un mantra obsessiu, que s’havia de superar no-sé-quina xifra de participants. El fet de que en aquella ocasió s’assolís (per satisfacció de molts i sorpresa d’alguns) no ens hauria de fer caure en la trampa de voler superar una nova pantalla en aquest joc gens virtual del camí cap a la independència. Participar el proper diumenge sembla molt més fàcil que les darreres macro-manifestacions, però els obstacles també són ben evidents: menys punts de votació (quanta gent anirà confiadament al seu col·legi electoral de sempre?), una indubtable inseguretat jurídica sobre molts detalls i el silenci gèlid dels mitjans de comunicació refractaris, quan no enemics, al procés sobiranista. Cal participar diumenge que ve, cal fer un bon paper, serà un dia clau, és clar que sí, però cal tenir present que l’atenció de tots els que tenen alguna cosa a dir en tot plegat (partits, líders de la societat civil, grups de pressió de tota mena) ja està posada ara en el que passarà a partir del 10 de novembre. I us ben asseguro que no és la proposta “concreta” de la colla de Nicaragua.

[Imatge: Vilaweb]

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!