Les aigües turbulentes

La premsa informa avui del tancament de tres botigues, tres, del centre de Reus. Es tracta de la cotilleria Isern, la carnisseria Anglès i la merceria Sardà. Tres establiments no dic de tota la vida (van néixer a meitats del segle passat) però sí tradicionals, cèntrics, de caràcter familiar i propers a una clientel·la fidel que es deixava aconsellar per uns dependents sempre amatents. Només falta veure la foto que il·lustra la notícia a El Punt Avui: la imatge de la senyora Maria Antònia Isern, que feia quaranta anys que venia primer tot tipus de roba, després només llenceria, ens transporta als temps de les botigues del senyor Esteve, representatives de tota una filosofia de vida i de negoci, morts en desigual batalla enfront grans superfícies, cadenes impersonals i adotzenades franquícies.

Descansin en pau i, com acabava precisment l’Auca del senyor Esteve, vulgui Déu dur-los a la glòria. Proposo obrir a tots els diaris una nova secció: l’obituari comercial. Cada dia no però, de tant en tant, apareixerien les esqueles de les botigues passades a millor vida, víctimes de l’evolució dels temps, de les presses, de l’economia  low-cost, de l’insuficient ajut de l’administració i, perquè no dir-ho, de la desunió del propi sector afectat. I de la deslleialtat dels compradors, per suposat.

L’abaixament de tres persianes reusenques coincideix, al seu torn, amb el tancament d’un altre negoci de les nostres comarques. No era una botiga però tenia també un llarg historial darrere seu. Em refereixo a la cafeteria Leman, a la Rambla Nova de Tarragona, prototipus d’establiment de qualité als anys seixanta del segle passat. Horroritza pensar què hi posaran en el seu lloc. S’admeten apostes.

[Imatge: foto Isabel Martínez, www.elpuntavui.cat]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!