Les aigües turbulentes

“Era molt difícil fer l’amor a Barcelona. L’Emilio vivia en una residència d’estudiants, la majoria dels seus amics també. Si tinguéssim cotxe…, deia l’Emilio. Però no en tenien i moltes vegades voltaven Barcelona sense saber on anar. Ella, la Natàlia, no volia anar a un meublé, el seu no era un amor de meublé, tens massa prejudicis, li deia l’Emilio, què hi fa? És el mateix estimar-nos en un bosc o en una cambra amb un bidet al costat. Alguna nit, havien anat per un carreró estret a prop de Santa Maria del Mar, entraven en una portalada i l’Emilio li aixecava les faldilles. Era un amor fortiu, fet a corre-cuita, mirant de reüll, l’orella atenta a qualsevol remor. Els dos cossos s’estrenyien i les mans masegaven la carn de l’altre, mans recòndites i mortes de por.”

Montserrat Roig: El temps de les cireres (fragment).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!