Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

30 de juliol de 2014
0 comentaris

Els mateixos polítics

La secció local de l’ANC de Tarragona està duent a terme trobades setmanals al voltant de grans preguntes que la gent s’està fent sobre la independència de Catalunya. Preguntes que es fa, sobretot, gent que per una raó o altra no té molt clar com acabarà tot això: si continuarem a la Unió Europea, si es podrà compatibilitzar ser català i ser espanyol, què passarà amb les pensions… Més que xerrades són una mena de tertúlies entre socis i simpatitzants, persones ja convençudes però a qui correspon la tasca de fer arribar respostes aclaridores i positives a qui pregunta, qüestiona o formula dubtes sobre el futur del nostre país.

Avui he assistit a la trobada que intentava respondre la pregunta: “tindrem els mateixos polítics?” La introducció al debat ha consistit en la lectura d’una successió de titulars de la premsa local dels darrers dies, protagonitzats per alcaldes que no pleguen, corruptes de tota condició o responsables d’empreses públiques de conducta poc edificant. El debat ha estat prou animat, amb argumentacions prou interessants. Tot ell ha estat presidit, però, per aquesta idea arrelada al moll de l’os dels ciutadans de que tots els polítics són iguals, una mena de casta sense distingir el gran polític de l’alcalde de poble, l’alliberat de partit o sindical del càrrec tècnic politizat, el diputat del gerent d’un hospital. Potser la mateixa pregunta que donava peu a la tertúlia d’avui queia en aquest error, i en aquest sentit, un dels intervinents ha senyalat que calia diferenciar el polític com a persona i el polític com a funció, i que aquesta darrera tenia que estar perfectament limitada i controlada per la llei.

De fet, bona part del debat ha girat al voltant d’aquesta oportunitat que pot representar la constitució d’un nou estat per fer tabula rasa de moltes coses, també de l’arquitectura institucional, de la funció pública o de la normativa electoral. Un ha cregut veure una solució en la còpia dels models que funcionen (per exemple, el de Dinamarca, país ben transparent i modèlic), mentre que un altre li ha recordat que cada país té, es vulgui o no, la seva pròpia realitat històrico-geogràfica i no és possible importar models així com així. Han sortit les inevitables llistes obertes, la limitació de mandats, la politització de tècnics a la funció pública, els sous i les dietes o el trist paper dels sindicats (que també són polítics, encara que ho dissimulen molt bé).

Tindrem els mateixos polítics quan Catalunya sigui independent? Està a les nostres mans. Fet i fet, com ha dit un altre company, si la democràcia és de baixa qualitat és perquè els ciutadans també som, d’alguna manera, de baixa qualitat. En les nostres mans està, doncs, canviar-ho. Seria molt trist començar una nova etapa de plena llibertat presidida pel lema “tota societat té els dirigents que es mereix” i som molts els que no ens mereixem segons quins polítics.

[Imatge: www.elpuntavui.cat]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!