Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

30 de maig de 2014
0 comentaris

Can Vies, a raig

Han passat quatre dies des que va començar aquest enrenou de Can Vies i segueixo sense saber massa bé com enfocar el tema ni quin és el meu posicionament exacte. Intentem-ho, però.

Una cosa és Can Vies i una altra tot el que ha passat després de complir el manament judicial de desallotjament. Jo no sabia què era Can Vies, com moltíssima altra gent. Ara jo ho sabem: per a uns un edifici ocupat on s’hi feien tot d’activitats d’interès cultural i social per al barri; per a altres, un cau de conflictes i de brutícia. Les valoracions que es fan d’aquesta diguem-ne institució de barri varien en funció de quin col·lectiu o de quin veí parli, per tant haurem de concedir-los el benefici del dubte. Aquesta mena d’iniciatives, però, sempre acaben portant problemes per la seva pròpia naturalesa: calen una organització i un control que no tenen, que no volen tenir, i el que comença essent una experiència potencialment positiva i acceptable (acondicionar un espai, treballar pel barri, fer activitats culturals de tot tipus, tenir el jovent entretingut i motivat, i flors i violes) acaba transformant-se en allò que vulgarment en diem “can pixa i rellisca”. Del fet que no paguin res a ningú, com sí que fan religiosament la resta d’entitats de tot tipus i amb similars inquietuds, millor no dir res. Ni tampoc dels aspectes purament estètics de la moguda. Però vaja, concedim que és una opinió personal meva, que sóc molt carca com tothom sap. Deixem-ho aquí.

Una altra cosa diferent és l’onada de violència en què ha desembocat tot plegat. Aquí tots hauríem de condemnar-ho sense pal·liatius, però sorprenentment no és així. Els propis ex-inquilins de Can Vies haurien de ser els primers en enfrontar-se a la colla d’energúmens (no són molts pel que diuen) que en tant mal lloc els estan deixant davant l’opinió pública. El molt il·lustre diputat David Fernández (o Daniel, ja no recordo) s’absté de “condemnar” els fets i fa servir eufemismes diversos. La nostra Vilaweb està fent un enfocament de les notícies no del tot objectiu, posant l’accent en les detencions (repressió policial) i no en aquesta mena de terrorisme de baixa intensitat, que qualifica d'”avalots”.

Caldrà recordar que en quatre nits ja s’han cremat centenars de milers d’euros de mobiliari urbà? I la unitat mòbil de TV3? Que tot això ho acabarem pagant, òbviament, entre tots? Que les impactants imatges de contenidors cremats i càrregues policials són una funesta carta de presentació d’una ciutat que vol seguir atraient turisme i que és la capital d’una nació que vol fer el cim en qüestió de mesos? Que entre altres detinguts hi ha italians, holandesos i mexicans que, sospito, no tenien ni idea de què era Can Vies?

Ara es parla de negociació, entitats del barri estan actuant de mitjanceres i el mateix alcalde Trias (bon alcalde, si el comparem amb els anteriors) es mostra contemporitzador. Però també té nassos la cosa: ara aturaran l’enderroc de l’edifici, contravenint un manament judicial, perquè una petuleia d’indocumentats han organitzat durant quatre nits el seu particular piro-musical.

El cas és obert i molt em temo que ens continuarà donant notícies poc esperançadores sobre la nostra societat, inclosos okupes, veïns diguem-ne normals, polítics i policies.

[Imatge: Vikipèdia]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!