Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

10 de maig de 2014
2 comentaris

El vell continent (2: la Catalogne, zero points)

El primer dia de campanya electoral va coincidir amb el Dia d’Europa. El segon, curiosament, també està marcat en vermell en el calendari del continent: avui es celebra el Festival d’Eurovisió.

Poca broma amb el més que cinquentenari, friqui i autoparòdic esdeveniment musical, perquè ha fet més per la unió dels europeus que tots els tractats i constitucions, que portem signats fins ara. Els grans avantatges de l’aventura europea per als ciutadans (fora duanes, euro en molts països, Erasmus, què-sé-jo) han estat ben rebuts i ben assumits per tothom, naturalment, però en cap cas ens han creat la sensació de formar part d’una gran comunitat de ciutadans a nivell continental.

Eurovisió sí que ho ha aconseguit. Els fans del festival, que són legió a tot arreu, parlen dels diferents països participants i dels seus representants amb una familiaritat i proximitat que ja voldríem en l’àmbit polític. Ningú no sap, naturalment, quants diputats escollirà Estònia el proper dia 25, però molts parlaran del cantant o grup que representarà aquest any la petita república bàltica: el tipus de música, el vestit que portarà i detalls anodins de la seva biografia.

Sí, Eurovisió uneix pobles i ciutadans com no aconsegueixen fer-ho les plúmbies institucions de Brussel·les. Només un però: continuant amb una acreditada tradició present en multitud de manifestacions culturals i esportives, les delegacions a Eurovisió representen estats (per ser exactes, les televisions oficials de cada estat). No hi ha lloc per a nosaltres, encara.

La Catalogne, zero points. Anar a cantar a Eurovisió en l’actualitat és més anar a fer el ridícul que una altra cosa, però hi tenim tot el dret del món, oi?

[Imatge: el més proper a un èxit eurovisiu dels catalans: Salomé va guanyar el 1969 representant l’estat espanyol i empatada amb altres tres… però va guanyar; www.eurovision.de]

  1. Això que Eurovisió ha fet molt per sentir-nos europeus és si més no molt discutible. Alguns països importants com Itàlia ja ni participen i cada any l’audiència baixa. Si algun interés té és pels frikis que hi surten i res més. La qualitat és més que baixa (des de quan fa que alguna cançó d’eurovisió no és un èxit com “Waterloo”?).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!