Les aigües turbulentes

Avui és 9 de maig, el Dia d’Europa, que per pura xiripa coincideix amb la primera jornada de la campanya electoral al Parlament Europeu. Excel·lent ocasió per començar una sèrie d’apunts dedicats tots al continent, a la visió que en tinc de tot el que l’envolta i a la pròpia campanya electoral.

Sóc europeu. Em considero profundament europeista. Crec en els valors que encarna Europa, com cap altra zona del món: la llibertat, la tolerància, la defensa dels drets humans, la cerca de la conciliació entre progrés econòmic i igualtat social, el respecte al medi… Amb tots els peròs que vulgueu, naturalment. Europa no ha estat precisament un model de virtuts el segle passat però, precisament la Unió Europea representa l’intent més seriós, ferm i determinant de superació de les tragèdies d’aquell segle. Amb tots els peròs que vulgueu, de nou.

No comparteixo els plantejaments anti-europeus que sovintegen en tants àmbits i des de tantes posicions ideològiques. Els entenc però no els comparteixo. Un blocaire d’aquesta casa titula el seu apunt, avui mateix, “Als catalans ens importa un carall aquesta Europa”. Que parli per ell. A mi sí que m’importa Europa, perquè només n’hi ha una, i per això aniré a votar el 25 de maig (per cert, encara no sé quina candidatura): per sentir-me integrat en el procés de transformació de tot el que no ens agrada i que tant ens afecta com a ciutadans, com a persones, com a consumidors i, sí, com a catalans.