Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

5 d'abril de 2014
0 comentaris

Fent ‘algo’ de la independència (Assemblea ANC a Tarragona)

L’ANC va decidir, amb excel·lent criteri, celebrar la seva segona assemblea a Tarragona. La cita ha estat avui, al Tarraco Arena Plaça (TAP), que és com s’anomena ara l’antiga plaça de braus. Aprofitant que en sóc adherit (de l’ANC, no de la plaça) i que visc a poques travessies del TAP, m’hi he acostat. Aquestes són algunes notes de la jornada:

*  L’acte, com passa en el 99% dels casos, ha començat amb un notable retard. Potser alguns petits desgavells a l’hora d’acreditar-se n’han estat la causa: depenent de si eres soci amb dret a vot, soci sense dret a vot o acompanyant havies d’accedir per una porta o per una altra i això ha despistat a més d’un. En tot cas s’ha de deixar constància que l’organització ha estat, en general, molt bona.

* Ha fet la presentació l’Oriol Grau, habitual per a aquesta mena de funcions, que després de criticar vehementment el pacte socioconvergent per a la instal·lació del BCN World (amb xiulets del respetable), ha entrat a parlar del procés sobiranista amb metàfores sexuals, incloent-hi un preservatiu espanyol. Ai, Oriol, com ets.

* L’acte d’avui era, en realitat, com un congrés de partit polític, amb les seves votacions d’esmenes al full de ruta, gestió econòmica, pressupost… tot molt tediós, malgrat la voluntat d’agilitar-ho al màxim. Els escrutinis, que ens han deixat uns resultats bastant búlgars, han revelat que al TAP hi havia uns 3.330 dels més de 50.000 adherits a l’ANC, xifra que continua pujant. Llegint determinada premsa s’entén per què.

* Un dels moments atraients ha consistit en la projecció de l’espot “Demokrät”, destinat a l’èxit viral. Es tracta d’una paròdia d’un anunci d’Ikea. La democràcia, en forma d’urna, és un moble fàcil de muntar: és transparent, resistent a prova de cops i, molt important, necessita una paret a l’esquerra i una altra a la dreta.

* Els moments feixucs s’han alternat amb les actuacions musicals: Pepet i Marieta (grup de l’Ebre que ens ha recordat que la Sènia no és frontera de res, entre crits de “Lo riu és vida”) amb la primícia de la rumba del sí-sí, i Pep Sala amb el Fortuny del clarinet.

* Intervenció d’un representant de les joventuts de l’ANC, reivindicant la generació del “sí-sí” enfront de la del “ni-ni”. Una senyora seguda davant meu ha agraït aquesta mostra de saba nova perquè “tenim una mitjana d’edat que, no per res, però…”. Sí, la platea lluïa uns cabells notablement enblanquinats.

* El president de la mesa ha llegit una tirallonga de partits i associacions adherits a l’acte, inclosa Solidaritat (benvinguts al món real, companys), però m’ha semblat que no esmentava UDC. Recalco semblat. A qui sí que han esmentat és Súmate, el col·lectiu independentista castellanoparlant, que ha rebut la més sonora ovació del matí.

* El mateix president ha donat compte de la pèrdua de fins a quatre DNI d’assistents a l’assemblea. I la resta, quan el perdrem aquest DNI?

*
Ha clos l’acte la presidenta de l’ANC Carme Forcadell. Grollerament titllada de “monja laica” per un enemic del procés sobiranista, Forcadell l’ha respost implícitament: “democràcia és respecte”, afegint que “si ens haguessin respectat com a poble, no seríem avui aquí”. Grans aplaudiments.

* A la sortida de l’assemblea m’he acostat al súper a comprar quatre coses. La caixera, observant la gran quantitat de gent que passava pel carrer amb estelades i altre merxandatge “indepe”, m’ha preguntat: “avui feien ‘algo’ de la independència, no?”. Sí senyora, avui també es feia “algo” de la independència. De fet, el tret de sortida a set mesos que seran, com es diu vulgarment, d’infart.

[Imatge: Vilaweb]

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!