Les aigües turbulentes

L’episodi viscut avui al Parlament és particularment divertit i, alhora, significatiu. Ja sabeu: uns quants diputats del PP han votat a favor d’una de les mocions sobiranistes que s’hi han aprovat. L’impagable Enric Millo (aquell que havia estat d’Unió, que va intentar militar a Esquerra i que ara li riu les gràcies a la Sánchez-Camargo) ha fet aquella cosa tan llastimosa que fan els portantveus parlamentaris: aixecar un nombre indeterminat de dits perquè la resta de diputats sapiguen què han de votar. El cas és que avui o bé no se sabia comptar els dits o uns quants diputats no l’han sabut interpretar correctament, i el resultat ha ocasionat la petita riota del matí.

L’anècdota serveix per recordar-nos, una vegada més, el que tantes vegades s’ha denunciat (també des d’aquesta humil tribuna): els diputats són simples màquines de votar acríticament un cap de files. El mínim que podem demanar és que no s’equivoquin. Francament, aquesta no és la democràcia que volem. Un dels molts camps on un futur estat català haurà de treballar és aquest: l’establiment d’unes regles de funcionament electoral i parlamentari que evitin aquesta antinatural manera de votar, que tinguin més en compte la voluntat popular, que reforcin la relació entre electors i elegits, que estimulin el debat i la discrepància (civilitzades) i que desarmin el poder omnipresent de les cúpules dels partits. I que reservin els ditets per acariciar els seus artefactes de darrera generació tecnològica (fora dels plens parlamentaris, si no és molt demanar). 

[Imatge: www.directe.cat]