Les aigües turbulentes

Acabo de llegir que una parella de guàrdies civils (dos números en l’argot del cos) s’han dedicat a identificar les cases de Sant Celoni d’on pengen estelades. Serà veritat? Costa de creure, però la font que ha donat origen a la notícia, una piulada d’un tuiter, l’acota amb un “increïble però cert”.

Si així és, tot sembla indicar que es tracta d’una nova acció, bastant maldestra, per intranquil·litzar la població quan no intimidar-la, i s’afegeix a altres mogudes com les maniobres militars per alguns llocs de concurrència pública, els vols d’avions militars a baixa altura o a l’increment de patrullatges dels cossos policials estatals. Vindria a confirmar-ho el fet de que els de la Benemérita de Sant Celoni han esperat a fer les seves “indagacions” al migdia d’un dissabte i en una concurreguda plaça major: ben ostensiblement, marcant territori, i potser sobreactuant. Ja me’ls imagino.

Siguin quines siguin les intencions últimes, és un fet que no té res d’original. El primer Onze de Setembre després de la mort del dictador algú de la policia va passar per on vivíem i va demanar a la portera informació sobre els veïns que havíem posat una senyera al balcó. Era el 1976: un any després un milió de catalans es manifestava pel Passeig de Gràcia de Barcelona i poc després s’aprobava l’Estatut. Ja no van tornar a passar més policies per casa.

[Imatge: www.barcelonamaca.com]