Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

20 de gener de 2014
0 comentaris

Les primàries, un pegat?

M’agradaria comentar l’editorial d’avui de Vilaweb. Subscric plenament el nucli argumental, d’altra banda àmpliament assumit per l’opinió pública: els partits polítics (els nostres i els d’ells) són excessivament jeràrquics, dominats per les cúpules, amb poca participació de les bases i encara menys transparència, començant pels diners. Aquesta concepció dels partits com a grups rígids i tancats prové, com bé diu Vicent Partal, de l’època de la transició i de la necessitat de blindar les institucions polítiques i sindicals davant l’amenaça d’una involució.

Fins aquí d’acord. El que passa és que no comparteixo que es titlli de “pegat” el sistema de primàries per escollir des de baix (i en alguns casos des de fora dels respectius partits) els candidats a ocupar càrrecs públics. Pegat? Però no havíem quedat que els partits han de ser més participatius, oberts, democràtics i tota la pesca? Benvingudes siguin aquestes reformes en la bona direcció que, finalment, alguns partits comencen a assumir com a necessàries, de grat o per força. 

Segona observació: sembla que l’actual preparació de processos de primàries en determinats partits (que recordi, les del pobre PSC a Barcelona i les de Compromís i el PSOE valencians) siguin la gran novetat entre nosaltres. Vull reivindicar, com ja he fet alguna vegada des d’aquesta tribuna, el precedent de Solidaritat Catalana, que ja l’any 2010 va escollir de forma escrupolosament democràtica entre els seus militants els candidats i el seu ordre a les quatre llistes al Parlament de Catalunya, suplents inclosos. Ni la CUP, amb la seva parafernàlia assembleària, ha arribat mai tan lluny.

Per últim, hi ha un detall en l’editorial de Partal que m’ha fet una certa gràcia. Quan parla del règim que va succeir la dictadura evita escrupolosament la paraula democràcia substituint-la per un inquietant eufemisme (“allò que va venir després”). Allò que va venir després no era una democràcia? Vigilada, amb mancances, espanyola, de baixa qualitat, tot el que vulgueu, però era, i segueix sent, una democràcia.

[Imatge: primàries de SI a Vilafranca del Penedès; www.solidaritatcatalana.cat]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!