Els anys han passat i aquella Lega Nord ha perdut el que podia tenir d’atractiu i innovador per degenerar en una formació capaç d’atreure el pitjor de la política, començant per un discurs xenòfob i racista que, si hem de creure les informacions de la premsa d’avui, encara és més virulent i desacomplexat que el que campa a la resta d’Europa, que ja és dir. Víctima especialment propiciatòria és la ministra d’Integració, Cécile Kyenge, congolesa de naixement (a la imatge), a qui la formació nord-italiana dedica contínuament paraules i accions especialment desagradables i injustes.
Bé doncs, el màxim representant institucional d’aquest partit (aliat de Berlusconi, Dios los cría y ellos se juntan), el president de la Llombardia Roberto Maroni és de visita oficial al nostre país. Amb bon criteri, l’administració catalana ha rebaixat tant com ha pogut el nivell protocolari de la visita i sembla que no es produirà la foto entre Artur Mas i Maroni, tant desitjada per alguns. Ben al contrari, la incòmoda presència d’aquest individu a casa nostra ha propiciat una allau de reaccions contràries, a nivell de xarxes socials, a la vegada que ha permès remarcar no les semblances de fa vint anys entre la neonata Padània i una Catalunya que començava a fer-se-li petit el vestit autonòmic, sinó les grans diferències entre el degradat particularisme nord-italià, excloent i anti-europeu, i el puixant sobiranisme català, integrador, il·lusionat i ferm candidat a seguir formant part de la família continental, malgrat els entrebancs ponentins.
[Imatge: Reuters; www.ara.cat]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!