Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

3 de gener de 2014
Independència, compte enrere
1 comentari

Estimada cancellera, dos punts

Que en el nostre camí cap a la llibertat s’està duent una decisiva batalla en el terreny diplomàtic, singularment l’europeu, no és cap secret. Les dues darreres mostres en aquest àmbit, una per cada bàndol, són les cartes del president Mas a dirigents de tot el món explicant-los el procés i sol·licitant-los suport, per una banda, i per l’altra banda el dossier de dues-centes pàgines del Ministeri d’Afers Estrangers espanyol adoctrinant sobre la mateixa qüestió ambaixadors i funcionaris.

Del memoràndum del senyor Margallo no se’n pot dir gran cosa, atès que ni tan sols coneixem el seu contingut amb detall, i en tot cas no deixa de ser un argumentari de mitges veritats o mentides senceres prou conegudes o, com a mínim, presumibles. El que és més important de l’existència i sortida a la llum d’aquest fato és la constatació, una vegada més, que l’estat del qual depenem està realment preocupat pel que està passant aquí i que mou febrilment les peces allí on l’escaquer és més important: el camp internacional. Que el procés sobiranista català, etiquetat retòricament per cancelleries de tot el món com “un afer intern d’Espanya”, doni tanta feinada al Ministeri d’Afers Estrangers espanyol no deixa de ser un deliciós contrasentit.

Des d’aquesta banda de la trinxera, en canvi, per res és un contrasentit que el nostre president s’adreci als que, potser més d’hora que tard, seran els seus col·legues en els fòrums internacionals. La iniciativa d’enviar-los una curta missiva, correcta i plena de sentit comú, ha estat aplaudida fins i tot (Laus Deo!) pels cupaires de la samarreta i és una acció més en la bona direcció d’anar teixint complicitats on més falta ens faran quan Madrid respongui amb alguna cosa més que amb els dossiers de Margallo o les plúmbies declaracions del gallec del plasma. 

L’espanyolisme de tots colors ja s’ha apressat a desmuntar la iniciativa, llevant-li tota transcendència i dient que no té importància, que ningú no llegirà les cartes i que ni tant sols es contestaran. Doncs llegint l’editorial d’El Mundo d’avui, demanant poc menys que la cadena perpètua per Mas, ningú no ho diria.

[Imatge: el ministre García-Margallo, pensant; foto EFE-Emilio Naranjo, www.publico.es]

  1. Que no es pensin que els catalans som tots infants de P3: Si Mas i el CATN demanen Referèndum a les Cancelleries europees encara més ho han de fer quan parlen als catalans.

    Des d’ara oblidem el mot Consulta i més encara la combinació “no vinculant”.

    (S. Molins, CA)

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!