– [Riiiiing!]
– digui?
– ¿es usted Jordi Cas…del…?
– ui, si no sap pronunciar el meu cognom, anem molt malament
– [tut-tut-tut…]
Potser era de la companyia elèctrica per oferir-me algun servei que hauria de pagar un 11 % més car l’any que ve, però com que ell mateix ha penjat (gol en pròpia porta), mai no ho sabré.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Avui, “Ara” (bé, fa un parell d’hores), han trucat per oferir-me un novíssim llibre de la mateixa sèrie. Però ha estat un pèl diferent: la venedora ha començat un miting sobre la independència de Catalunya i l’esforç que ha suposat la realització d’aquest nou llibre, i l’important que té la Cultura en el procés independentista i… aleshores jo he dit que no estava en condicions econòmiques per comprar-li el llibre, i he començat a parlar-li de la cultura (així, en minúscules) i la suposada moral cívica que TV3 i CatRàdio engalten cada dia però, malhauradament, la comunicació telefònica s’ha tallat (no he estat jo qui ha tallat la comunicació, que quedi clar). Una segona trucada no ha existit.
En cap d’aquests exemples, no veig una bona pràxis per vendre llibres [a preu d’or, que quedi clar]. Que consti que no critico les venedores.
Atentament