De res, massa

Telegrames des de Sarrià de Ter

10 de desembre de 2009
Sense categoria
2 comentaris

138è joc literari de Tens un racó dalt del món.

Una setmana més, Jesús Tibau ens repta amb els seus jocs literaris des del bloc Tens un racó dalt del món. Un mes més, Jesús Tibau ens proposa una imatge per construir un relat, una història, un breu. Jo no sé d’on treu les il·lustracions, aquest home, ni on vol anar a parar, però a fe que a vegades ho complica de manera extraordinària.


“Cinc anys, vaig passar-me cinc anys picant pedra i removent cabassos de sorra enmig del desert. Nits i dies a la recerca del maleït mamut fossilitzat que el catedràtic de la facultat deia que –hi hauria posat la mà al foc- estava enterrat a vint-i-tres metres de profunditat, en aquelles coordenades de longitud i latitud amb un marge d’error tan poc significatiu.  Els de la meva promoció se’n reien. En un degotar constant, els membres de l’equip m’abandonaven, titllant-me d’irrecuperable. El jovent que venia els estius al camp de treball no tornava de cap manera, tips de pols i de forats al sòl.

 

Costa fer anar coll avall que els plànols d’un catedràtic siguin un nyap. No és fàcil assimilar que un equip arqueològic anglès trobi les restes tres-cents metres més enllà, en un bufar i fer ampolles. Des d’aquella feta no n’he volgut saber res més, de mamuts colgats a les profunditats. Des d’aleshores corro per les platges i me’ls construeixo jo mateix. I miro de fer-me’ls amb la trompa ben alçada, que és la manera de no perdre’ls mai de vista. “

  1. gràcies de nou. Ja portes 132 participacions consecutives!!!
    D’on trec les fotos?
    Des de que porto el blog em miro el món d’una altra manera, i tinc una esoecial sensibilitat per a les coses aparentment senzilles on pot haver-hi amagat l’inici d’un conte o, simplement, d’un post. Per això dic que veig la vida en forma de posts.
    Abans anava pel món apuntant amb la meva càmera a catedrals, palaus, grans places, monuments, etc. Ara em fixo en aquests petits detalls, en una vorera, en una finestra mal tancada, en un balcó que amenaça ruïna, en una escultura d’arena a mig fer.

  2. Les coses fetes per nosaltres mateixos són les que ens omplen de més satisfacció: aquell petit hort on treballem la terra, fer-se el pa o una pizza (*), aquell quadre, fotografia o litografia que pengem al despatx. Fer-se un mamut a la platja ja són paraules majors , però també s’ho val.

    PD.  Per cert que se’n sap de la pizza que els veïns no van arribar a recollir?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!