En la compareixença davant dels periodistes, Abbot va titllar l’actuació del ministre espanyol de rubbish, mot que uns mitjans periodístics han traduït com ximpleria i uns altres com porqueria. Consulto diversos diccionaris i, efectivament, la parauleta de marres vol dir aquestes dues coses i té encara més significats, però em crida l’atenció amb quina alegria s’usa una accepció o una altra, en funció de ves a saber quin criteri periodístic, sobretot tenint en compte que en català un significat no té absolutament res a veure amb l’altre.
És llaminer titllar de porqueria tot el que digui el ministre Wert però, almenys en el cas que ens ocupa, no es correspon amb la realitat; tampoc crec que li escaigui exactament la traducció de ximpleria (tonteria ben dit), sinó més aviat bestiesa, en el sentit de judici de poc valor o sense pensar-hi gaire. El cas, ben anecdòtic, demostra en el fons la poca cura que es té a l’hora de vertir textos d’altres llengües, inclosa el sacrosant anglès, aquell idioma que tots hauríem d’estar dominant a aquestes alçades. I de pas ens convida a malfiar-nos del rigor amb què estan redactades les traduccions de totes les notícies d’agència estrangera. Traduttore traditore.
Potser per compensar-ho, avui s’ha signat a Barcelona, amb gran aparell protocolari (president Mas inclòs), un conveni entre la Generalitat i la Corporació de Mitjans de Comunicacions segons el qual s’augmentarà la presència de l’anglès en els programes televisius adreçats a la canalla, amb la qual cosa potser en un futur encara llunyà la societat dominarà la llengua de Shakespeare i evitarà que els professionals de la comunicació ens ofereixin aquesta rubbisch de notícies en diaris i televisions.
[Imatge: theshakespeareblog.com]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!