Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

11 de novembre de 2013
1 comentari

Què pinto jo aquí?

D’entre la colla de barruts que estan desfilant pel Parlament de Catalunya aquests dies, em refereixo als directius (o així) de diferents caixes d’estalvis periclitades, avui li ha tocat el torn a Rodrigo Rato, aquell senyor que veia com augmentava el seu patrimoni amb la mateixa celeritat amb què s’abaixava el valor dels actius de les entitats que presidia.

En la seva declaració davant la Comissió d’Investigació corresponent, almenys ha tingut la delicadesa de contestar preguntes, no com aquell parell de l’altre dia que van callar com estaquirots mentre David Fernández (chapeau, almenys en això) els deia el que són amb totes les lletres. Rato, però, ha tingut la barra de preguntar-se retòricament què havia vingut a fer al nostre Parlament, com si li causés sorpresa. Jo ja entenc que personatges com aquest, acostumats a fer i desfer, a decidir el que fan i el que no fan sense encomanar-se a ningú, els causi estranyesa acudir davant la representació de la sobirania popular a donar explicacions. Sabia el senyor Rato que a Catalunya també hi havia oficines de Caja Madrid, i ara de Bankia? Sabia el nostre personatge que aquestes entitats també van col·locar (anava a dir estafar) preferents i altres artefactes d’enginyeria financera a modestíssims impositors incapaços de llegir la lletra petita? Sabia l’ex-dirigent del PP que la seva nefasta gestió, i la de la resta de directius, ha provocat també el tancament d’oficines i l’acomiadament d’empleats?

Doncs si Rato sabia tot això, perquè ho sabia, no li ha d’estranyar que hagi de contestar les interpel·lacions de les senyories nostrades. Senyoria com l’abans esmentat Fernández que li ha dedicat una floreta de comiat: “fins aviat, gàngster”. Rodrigo Rato, per cert, va estar a punt de succeir Aznar i ser, doncs, president del Govern espanyol. Encara haurem d’agrair a Josemari que triés el registrador de la propietat.

[Imatge: Vilaweb]

  1. memòria per fer-los passar algun dia per una Justícia justa. Des de la Catalunya independent, evidentment. Ells no ho podran fer mai.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!