Tampoc no seria bo precipitar-se i treure conclusions equivocades. Sense ganes d’aigualir la festa, tot el contrari, cal recordar que en la manifestació d’ahir confluïen diverses protestes: una d’específica contra l’anomenat TIL (decret de trilingüisme contra la immersió lingüística), una altra de tota la comunitat educativa contra la política d’ensenyament del govern Bauzá, i una altra encara de més genèrica contra l’actual estat de coses, digueu-li retallades, estretors econòmiques, corrupció, democràcia de baixa qualitat, etc. Però tot i així de cap manera es pot llevar importància a la marxa d’ahir perquè s’hi va respirar un ambient que ja coneixem en altres latituds: il·lusionant, pacífic, festiu, familiar, participatiu… i perquè anuncia un canvi de paradigma també en territoris encara més sofers que els nostres.
La nostra societat està decidida a prendre el timó de la seva història. Aquests brots sí que són verds (i els de les Illes ho són literalment). Viurem grans canvis en les properes dècades. Serà emocionant. Llavors potser sí que tots plorarem d’emoció com el meu amic.
[Imatge: www.xarxaindepe.org]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!