Les aigües turbulentes

Carrer principal de la Part Alta, i de tota la ciutat fins que aquest privilegi el va heretar la Rambla Nova. S’hi accedeix per la baixada de la Misericòrdia i acaba a la plaça de les Cols i a les escales de la catedral. De fet, la magnífica façana principal del temple confereix al carrer la millor de les perspectives.

Per bé o per mal, aquesta situació al bell centre de la zona més turística de la capital ha transformat el carrer en pocs anys, i les velles botigues de tota la vida van deixant el lloc mica en mica a establiments renovats, destinats tant als autòctons com als foranis: als antiquaris de sempre s’hi han afegit botiguetes de roba i de complements, però també de postals i bibelots per a turistes. Subsisteix la casa d’electricitat i petits electrodomèstics (a la imatge) que lluu un venerable rètol de la marca Kolster, la que fabricava teles i transistors, veritable relíquia vintage: s’hi podria rodar una escena de la sèrie Cuéntame. Un altre establiment destacable és la joieria regentada pel popular orfebre Joan Blázquez, original, molt actiu socialment i amb un punt d’egolatria (és famós per incloure la seva efígie a moltes de les seves creacions).

El carrer Major prové d’una via romana (el cardus) i així és lògic que conservi cases que no compten la seva edat per anys, sinó per segles, i que et fan sospirar: “si les pedres parlessin…”. Per exemple, els edificis renaixentistes que en una altra època van ocupar l’Ajuntament de Tarragona i la Casa del General o Generalitat, actual seu del Departament de Cultura. Més història: en aquest carrer hi va néixer qui fou president del Parlament Antoni Rovira i Virgili.

Dóna gust passejar pel carrer Major, sentir la seva animació, badar els aparadors de les seves botigues, respirar el seu passat… Una delícia, perquè la circulació de cotxes hi és prohibida…

[Imatge: www.tarragona21.com]