Un record per a Bigas Luna, que avui ha mort ben a prop d’aquí, a la Riera de Gaià. Sens dubte, el millor que es pot dir d’ell és que era un cineasta original, explorador de noves maneres de narrar històries. Històries sempre ben especials, morboses, angoixoses, eròtiques… amb un segell personal. No he vist gaires pel·lícules de Bigas, tot s’ha de dir, però recordo una en concret,
Jamón, jamón. Donava la sensació que, a mesura que la visionaves, la pel·lícula anava agafant un regust a pernil, alls i truita de patates, ingredients que s’interposen en la relació entre els protagonistes, Penélope Cruz i Javier Bardem. Sorprenent exercici de barreja de sensacions, només a l’abast d’un professional com Bigas Luna.
[Imatge: escena de La teta i la lluna, una altra mostra de les dèries fílmico-eròtico-gastronòmiques del director barceloní amb arrels vallenques; www.moviesworld.com.py]