Les aigües turbulentes

Arriben notícies no gaire tranquil·litzadores del nord desvetllat i feliç, o sigui Europa, sobre un nou cas d’irregularitats relacionades amb la qualitat o l’etiquetatge de productes alimentaris. En aquesta ocasió s’han trobat traces de carn de cavall en productes (lassanya, canelons, mandonguilles i no sé què més) que haurien de dur carn de vedella segons l’etiqueta de l’envàs.

Es tracta, com es pot comprovar, d’una variant de la tradicional dita “donar gat per llebre” però substituint uns animalons per uns altres. S’ha de reconèixer que aquesta vegada s’ha actuat amb celeritat. Fins i tot la famosa multinacional sueca dels mobles ha retirat de les botigues les seves acreditades mandonguilles perquè, segons sembla, se’n van detectar unes amb carn d’equí (però que no estan fetes de serradures…? és broma).  

És preocupant. Llegint la informació sobre les circumstàncies d’aquest frau, resulta que la carn amb què està feta la lassanya, sigui de l’animal que sigui, dóna més voltes que un ventilador per tota Europa, de Luxemburg a Romania i dels Països Baixos a no sé on, igual que el joc de l’oca. S’han criticat les institucions europees, i amb raó, per produir una excessiva reglamentació sobre tots els aspectes de la vida quotidiana, singularment l’alimentació i ara resulta que tanta faramalla legal i burocràtica no serveix per evitar que un producte sigui realment el que diu l’etiqueta de la capsa. A no ser que aquesta falta de vigilància respongui a una concepció excessivament laxa de la lliure circulació de persones, capitals i mercaderies, marca de la casa europea, que inclou la carn trinxada.

És un cas aïllat? Un, que cada vegada és més escèptic sinó pessimista per com va tot, no pot evitar pensar quantes vitualles ens estem ficant a la boca i digerint que no són exactament el que hem comprat (i pagat). Entre aquests fraus (que a part de la butxaca també poden afectar la salut), la proliferació d’envasos i el bombardeig publicitari, no m’estranya que cada vegada tinguin més èxit les botigues a granel, com ens informava el Telenotícies l’altre dia. Potser ens segueixen venent una cosa per una altra, però el producte és d’aquí i en pagues només la quantitat justa. I si t’agafa un mal de ventre, sempre n’hi pots dir quatre de fresques al venedor, amb la seguretat de que ell és el responsable o l’únic intermediari en la malifeta comercial.

Si fos viu, avui Josep Pla potser canviaria el títol del seu conegut libre El que hem menjat i en diria El que se suposa que hem menjat.

[Imatge: rac1.org]